divendres, 8 de febrer del 2008
Carta oberta.
Carme i Mireia,
em sap greu que a la vostra estadística de fracàs escolar no hagueu pogut excel.lir, ai las! un alumne us ha fallat. Però la culpa no ha estat vostra. M'han passat de curs sense base, amb la telemàtica molt suspesa, i és clar, a la vostra classe m'he perdut. M'hagués anat bé repetir el curs anterior. De fet el meus pares o tutor, que sóc jo mateix, "em demano" repetir curs perquè si em passeu encara aniré més perdut i aleshores per no avorrir-me m'hauré de fer el pallasset de la classe i enredar els meus companys.
Si més no, el curs m'ha fet prendre consciència de com vaig d'endarrerit, de la generositat dels meus companys a l'hora de voler-me ajudar i també de catarsi personal en el sentit de veure'm com alumne i així qüestionar-me les meves actituds com a professor.
En consciència m'he de posar un Ins (2), perquè sí que ho he intentat -sessions d'una hora llarga de laberint sense saber com sortir-me'n- però no he estat disposat a dedicar-li més temps, al laberint.
M'he sentit a la ratlla de la tecnofòbia, però he reaccionat i prometo que com sigui me'n sortiré i sabré fer un bloc. Aquesta ... podrà amb mi ? Vosaltres, "senyos", no ho veureu, però potser els meus companys sí.
Gràcies per la paciència i per haver estat una taca en en el vostre expedient, un fracàs a la vostra classe. De fet, tampoc és tant perquè la resta de companys han fet blocs fantàstics.
Reitero les gràcies.
Carles
P.S: Estic fent un bloc nou però ni sé com he aconseguit tornar a començar, ja porto més de tres quarts d'hora. Ara el següent repte serà veure si el sé fer anar a parrar al col.lectiu.
em sap greu que a la vostra estadística de fracàs escolar no hagueu pogut excel.lir, ai las! un alumne us ha fallat. Però la culpa no ha estat vostra. M'han passat de curs sense base, amb la telemàtica molt suspesa, i és clar, a la vostra classe m'he perdut. M'hagués anat bé repetir el curs anterior. De fet el meus pares o tutor, que sóc jo mateix, "em demano" repetir curs perquè si em passeu encara aniré més perdut i aleshores per no avorrir-me m'hauré de fer el pallasset de la classe i enredar els meus companys.
Si més no, el curs m'ha fet prendre consciència de com vaig d'endarrerit, de la generositat dels meus companys a l'hora de voler-me ajudar i també de catarsi personal en el sentit de veure'm com alumne i així qüestionar-me les meves actituds com a professor.
En consciència m'he de posar un Ins (2), perquè sí que ho he intentat -sessions d'una hora llarga de laberint sense saber com sortir-me'n- però no he estat disposat a dedicar-li més temps, al laberint.
M'he sentit a la ratlla de la tecnofòbia, però he reaccionat i prometo que com sigui me'n sortiré i sabré fer un bloc. Aquesta ... podrà amb mi ? Vosaltres, "senyos", no ho veureu, però potser els meus companys sí.
Gràcies per la paciència i per haver estat una taca en en el vostre expedient, un fracàs a la vostra classe. De fet, tampoc és tant perquè la resta de companys han fet blocs fantàstics.
Reitero les gràcies.
Carles
P.S: Estic fent un bloc nou però ni sé com he aconseguit tornar a començar, ja porto més de tres quarts d'hora. Ara el següent repte serà veure si el sé fer anar a parrar al col.lectiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)